La problemàtica sobre la llengua a utilitzar en els col·legis sembla estar a punt de finalitzar. Com que l’anglés és un idioma que ningú l’entén, els polítics han decidit que s’impartisca en llengües més familiars: El vietnamita i el tailandés.
Alacant.- “L’anglés és la llengua del dimoni. No la comprén ni qui l’ha inventada. Volem entendre el que se’ns explica”. Amb aquestes declaracions estudiantils queda clar que l’ensenyament s’ha d’impartir en llengües comprensibles. D’aquesta manera l’alumnat assimilarà abans els coneixements sobre la matèria.
Segons una mare entrevistada: “Ja era hora que vegeren el problema. Han pres una decisió molt encertada, era el que el meu fill necessitava. La llengua vietnamita és senzilla, agradable i molt familiar. A casa tots la parlem, fins i tot amb el gos i el gat”.
Però no tots estan d’acord: “Crec que és una absoluta burrada. Havent llengües com el groenlandés, l’egipci o el saharià no entenc perqué s’han decantat pel tailandés. A més d’un se li n´ha anat la bola”, va declarar un pare de molta mala llet.
“M’estan caent les llàgrimes de l’emoció, no ho puc evitar. Era el que he estat esperant tota la meua vida, la meua il·lusió. Ja puc morir-me en pau i amb la conciència tranquila”, ens va dir una mare plorosa a la qual les llàgrimes ja li arribaven fins els turmells. Normal, la bona notícia mereix això i més.
Alacant.- “L’anglés és la llengua del dimoni. No la comprén ni qui l’ha inventada. Volem entendre el que se’ns explica”. Amb aquestes declaracions estudiantils queda clar que l’ensenyament s’ha d’impartir en llengües comprensibles. D’aquesta manera l’alumnat assimilarà abans els coneixements sobre la matèria.
Segons una mare entrevistada: “Ja era hora que vegeren el problema. Han pres una decisió molt encertada, era el que el meu fill necessitava. La llengua vietnamita és senzilla, agradable i molt familiar. A casa tots la parlem, fins i tot amb el gos i el gat”.
Però no tots estan d’acord: “Crec que és una absoluta burrada. Havent llengües com el groenlandés, l’egipci o el saharià no entenc perqué s’han decantat pel tailandés. A més d’un se li n´ha anat la bola”, va declarar un pare de molta mala llet.
“M’estan caent les llàgrimes de l’emoció, no ho puc evitar. Era el que he estat esperant tota la meua vida, la meua il·lusió. Ja puc morir-me en pau i amb la conciència tranquila”, ens va dir una mare plorosa a la qual les llàgrimes ja li arribaven fins els turmells. Normal, la bona notícia mereix això i més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario