Reclamacions i més reclamacions

Santander.- La paciència té un límit. O això és almenys el que va pensar Dràcula abans de denunciar al Banc de Santander per xuclar-li la sang de forma continuada. Dràcula té molta experiència en eixe terreny i no cal que ningú l’ensenye, ja va nàixer amb la lliçó apresa. Però el que és cert és que la corda ja s’ha tensat massa i la cosa ha rebentat.

De Romania a Santander
El que va acabar d’indignar a Dràcula van ser les contínues comissions per fer qualsevol operació. Que anava a comprar-se unes dents noves, comissió que li arrimaven, que anava a Mercadona a per gomina, comissió i més comissió. I lògicament la paciència s’acaba. Així que Dràcula, client del Banc de Santander des de fa més de 300 anys, agafà un vol de Bucarest a Santander via Paris, on va aprofitar per mossegar algun que altre coll. És que eixos viatges li obrin la fam a qualsevol, normal.

Tràmits judicials
Es presentà de molta mala llet en la central bancària, i diuen que acabà a bofetades amb l’Emilio Botín, Director General. Sort que el mandatari va reflexionar, i veient que perdria la probable demanda judicial, li va oferir a Dràcula el seu lloc ja que “qualificació no li’n falta, porta tota la vida xuclant la sang sense control, igual que jo”. El cas és que a hores d’ara Dràcula s’ho està pensant, ja que la crisi apreta i xuclar la sang debades no deixa de ser un luxe d’autèntics borinots. ¿Retirarà la denúncia?. En uns dies ho sabrem.

(Informà Paqui Derma, un poquet grosseta però no massa).